diumenge, 11 de juliol del 2021

Via Brujas Franco Española Tozal del Mallo 400 m 6c (6a obligatori)

 


Tants anys escalant i encara no havia anat mai al famós i impressionant Tozal del Mallo. Finalment amb en Martí Làzaro organitzem un cap de setmana tenint intencions de fer dissabte la Salenques Tempestades i diumenge la Brujas Franco Española.

Dissabte després d’acabar la Salenques Tempestades i allargar l’excursió afegint tota la carena fins a la Maladeta a la tarda marxem a Torla. Cansats de l’alpinada de 9 hores i mitja però contents.

Petit vídeo:



A les 06 hores de diumenge agafem el primer bus que ens portarà fins al parc natural d’Ordesa. Ja veiem al bus altres escaladors equipats pensant que alguna cordada també tindria intencions de fer la mateixa via que nosaltres. Marxem pel camí direcció el Tozal i no ve ningú. Estem sols durant tota l’escalada. El camí a peu és còmode fins a la base de la paret. Sortint del bosc ja veiem la impressionant cara sud del Tozal del Mallo.




La nostra estratègia és deixar una motxilla a peu de via, escalar i en baixar tornar a la base de la paret a recuperar-la.

Identifiquem el peu de via de seguida, hi ha una fletxa gravada a l’inici i s'aprecia perfectament el gendarme on hi ha la primera reunió.

El Martí fa els llargs imparell i jo els parells i per tant comença ell a fer el primer llarg.

No entraré en detalls de definir cada llarg, només dir que no hi ha cap llarg que defraudi ni perdoni. Tots són boníssims i físics. És una de les millors vies que he fet, tot i que en els  últims llargs tenia rampes als braços.









Arribem a l’últim llarg a les 15h. contentíssims pel viot que acabem d'escalar. Gaudim de les vistes del cim, mengem l’entrepà  i després tranquil·lament baixem pel camí, recuperem la motxilla i retorn al fons de Vall. Tenim la sort que tal com arribem el bus sortia cap a Torla.





Una via està semiequipada tot i que amb material molt antic. Nosaltres hem  col·locat  els friends a discreció. No hi ha cap llarg que defraudi. La paret és impressionant, molt vertical i aèria. No arribo a imaginar com als anys 60 van poder pujar per aquella paret amb el material de l`època.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada