Tenim cinc dies de vacances per endavant i preparo un "tour" pels Pirineus, buscant unes linies d'escalada que crec, en un grau assequible, guapes i en un bon entorn. La primera aquesta. Sortim d'Andorra amb la calma a mig matí i a les quatre de la tarda ja estem estacionant el cotxe a Boí.
Tenim reserva al refugi de l'estany Llong, així que preparem el material d'escalada, els sacs de dormir, roba, menjar i rapidament ja hi som dins d'un taxi que ens portarà fins a Aigüestortes i així estalviar-nos la penible aproximació inicial de 9 kms.
El camí fins al refugi es suau i en una horeta ja hem arribat, fem el "checking" de rigor, em demano una cervesa i anem a descansar en vistes a l'estany Llong. L'Anna es banya, jo bec la cervesa, tot idil.lic i fins i tot observem un fenòmen que no havíem vist mai abans, un petit tornado a l'estany que va durar uns 20''. Curiós tot plegat.
El sopar al refugi va ser a les 19 hores puntuals, menjar molt digne parlant amb una parella de vascos que feien Carros de foc, molt simpàtics i després de sopar tertúlia a fora del refugi esperant a les 10h del vespre per anar a dormir. Jo patia pel fet de dormir en refugi pels sorolls i molèsties dels "companys d'habitació", però rés més lluny de la realitat ja que vam passar una nit perfecta.
A les 7h esmorzem, agafem les motxilles i Cap a les agulles de Dellui falta gent. Hem sortit del refugi a les 8 del matí amb tot el material. El camí és el normal de carros de foc direcció al refugi de la Colomina. En quan arribem al primer collet ja veiem les agulles i la línia que escalarem nosaltres "cuanto cuesta".
Deixem una motxilla amb el material que no fem servir a peu de via i escalant només duem la motxilla petita amb aigua, roba i alguna cosa per menjar. L'escalada la fem en unes tres horetes tranquilament. Escalada sobre un granit molt bó, on trobem les reunions amb parabolts (sempre s'agraeix) i els llargs cal anar assegurant amb friends.
No cal que detalli els llargs, únicament dir que la línia és molt evident i que abans de l'últim llarg per arribar al cim a l'Anna se li van embolicar totes les cordes i vam estar una estona per desfer-les. L'errada crec que va ser meva ja que estàvem en una repisa molt bona i vaig recollir les cordes de qualsevol manera.
Arribats al cim, gaudim de les vistes, mengem i bevem i anem baixant per la vessant oposada fins arribar al camí de carros de foc.
Aquí l'Anna m'esperarà al prat de més avall on hi ha el camí de baixada i jo aniré a buscar la motxilla que hem deixat al peu de via. Al cap de mitja hora ens retrobem i baixem tranquil.lament fins al fons de vall d'aigüestortes, on ens banyem i quan ja estem ben fresquets anem als taxis fins a Boí
Una escalada que per si sola la podriem definir com "una escalada més", però el dormir en refugi, la llarga excursió, l'entorn increible i tranquil fan que hagi estat una gran activitat que aconsellem. Ara ja només queda preparar l'escalada de l'endemà..... "Pistacho asesino" a Cavallers.
Petit vídeo:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada