Tal i com diuen els de la zona, si només teniu una
oportunitat d’anar a escalar als estrets dels Ports de Beseit la via que s’ha
de fer es KRT. Amb l’Anna Frases, fent cas de les recomanacions anem a
escalar-la a l’estiu, però quan toqui l’ombra, es a dir a la tarda després de
passar el matí a la platja de l’Ampolla.
La via KRT també surt a la llista de les 100 millors
escalades de Catalunya d’en Pep Soldevila.
No havíem estat mai als estrets de Beseit i ens va agradar
moltíssim el congost amb parets a cada costat i amb el riu amb unes basses
maquíssimes per donar-te un bon bany després de l’escalada (nosaltres ho vam
fer).
Al matí a l’Ampolla després d’esmorzar a casa dels
sogres, vam anar a la platja fins a l’hora de dinar. A casa vam dinar,
cafetonet i marxem direcció al poble d’Arnes. Des del poble agafem una
carretera estreta però en bon estat, durant uns 5 kms fins arribar a un
aparcament seguint sempre indicacions de “toll de vidre”. D’aquí ja marxem a
peu per un corriol a esquerra es va fent estret fins a peu de la paret on està
la nostra via. D’aquí grimpadeta fàcil fins al peu de via, fàcilment identificable
ja que hi ha una placa amb el nom de la via.
La via consta de 6 llargs amb dificultat màxima de 6b+ i
de 225 metres. La línia va a buscar l’esperó de la paret, en roca de molt bona
qualitat, conglomerat, ben assegurada amb parabolts.
El llarg més difícil de la via es el primer, un 6b+ que
es pot fer en A0 i que sense escalfar, el sens a passar. La resta de la via el
grau màxim que trobarem es el 6a+ del segon llarg i la resta fins al final
homogeni en el 5è grau.
Escalada que a mi personalment he trobat molt xula, però
a l’Anna el primer llarg li ha costat una mica. Hem escalat tota l’estona a l’ombra
i amb bona temperatura, tot i que feia molt ben, que era emprenyador.
Al cim com sempre les fotografies de rigor i amb la
calma, baixem seguin un camí i una canal ben marcats fins al peu de paret. D’aquí
al riu, treure’ns la roba i banyar-nos. Menjar, beure una mica, bons riure i
retorn al cotxe.
Mentre tornàvem en cotxe, truquem a la nostra filla marta
que està a l’Ampolla amb dues amigues i quedem per dinar a Casa Teresa una bona
hamburguesa.
Que més es pot demanar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada