Tempesta nocturna a Montrebei 390m ED- 6C/A1

 

Tempesta nocturna 390 m ED- a la Paret de Catalunya de Montrebei

Feia temps que li tenia ganes a aquesta via emblemàtica de la paret de Catalunya, escalada de 11 llargs, on no perdona ni un sol metre, en roca de molt bona qualitat, llarga i sostinguda i semiequipada (reunions amb parabolts que sempre és d’agrair).

Finalment arriba el dia i decidim fer l’escalada a tres, l’Albert, l’Adrià i jo. El dia anterior sortim d’Andorra i anem a dormir al costat del Pont de Montanyana, fent la tria dels llargs, l’Albert i la seva empenta diu – Jo ja faig el quatre primers llargs – frase que la recordarem durant molt de temps (ja veureu perquè més endavant).

A l’endemà a les 7 del matí esmorzem els tres amb la calma abans de la batalla i a les 8 comencem a fer el camí del congost  fins al peu de via que triguem si no recordo malament una hora aproximadament. De fet el peu de via el trobem molt ràpid, ja que surt a l’esquerra del diedre gris i el peu de via està gravat “tempesta nocturna”.

El primer llarg, segons totes els ressenyes que hem llegit és amb diferència el més difícil i obligat de la via, fent de criba. L’Albert es prepara, jo l’asseguro i l’Adrià s’ho mira. Comença a escalar i el primer pas ja cal assegurar-lo amb un alien negre, dur de collons. Continua pujant fins un arbust que li col·loca una baga sabinera, mes amunt ja trobem dos parabolts i a la sortida d’aquests una diagonal a esquerra obligada fins anar a buscar una fissura una mica desplomada. Aquesta diagonal es obligada i difícil, l’Albert ho intenta una i altra vegada, caient diverses vegades i finalment desistir, dient “Manel baixa’m que ho intenti un altre”. Baixo i ja comencem a riure per les seves paraules del dia anterior “jo faig els quatre primers llargs” jajaja! Bon fart de riure.

L’Albert i jo mirem a l’Adrià, que entén de seguida que és ell qui farà els quatre primers llargs, es prepara i amunt. Cullons en un pim pam ja està a la primera reunió. Quin crack el company.

El segon llarg comença per un sostret i acaba per una fissura petita que li donen 6b, però que vam trobar difícil.

El tercer llarg un altre sostret de 6b, que es deixa fer be i després navegar fins a la reunió, ja que es un mica recargolat el llarg.

El quart llarg es curtet de 6a.

El cinquè, 6è, 7è i 8è els faig jo. Per no estendre’m en els llargs us diré que son molt bons, es poden encadenar (jo no ho vaig fer). Fàcilment reforçables amb friends i algun fissurer.

La resta de llargs fins al cim se’ls va currar l’Albert, traient-se una mica l’espineta de no haver pogut fer el primer llarg. Llargs també molt bons, gens fàcils i on destacaria l’ultim llarg que es una ampla xemeneia molt peculiar d’escalar. Bravo per l’albertito.

Una via d’escalada guapíssima, aconsellable i perfectament factible per fer-la en unes 6 horetes sense córrer.

Al cim, fem les fotos de rigor, mengem una mica i baixem pel corriol fins al camí del congost. Ens perdem una mica, havent de fer el jabalí, coses que passen quan fas aventura. A la furgo unes cerveses, riures amb la frase de l’Albert i a planificar la pròxima escalada.

Mantecas a Roca Alta 160 m 6b

 

Escalem la “Peque Mantecas” per uns i “Mantecas” per altres, una via de 160 metres amb 6a+ (V+ obligatori) a la Roca Alta de Vilanova de Meià.

La via va ser oberta l’any 1982 i el nom de Peque Mantecas pel que he pogut saber és en memòria de aquestes dues persones que juntament amb una tercera van perdre la vida mentre escalaven la Valentin Casanovas a Montserrat.

Amb l’Anna Frases, vam marxar d’Andorra d’hora al matí i en dues horetes ja estàvem amb el vehicle aparcat a sota de la roca alta. L’últim tram de pista està en mal estat i per això vam anar amb el nostre Fiat Sedici 4x4 que passa per tot arreu.

La via consta de sis llargs, però amb l’Anna l’escalem en quatre llargs, ja que el 2on i el 3er s’empalmen i el 4art i 5è també, tot i que cal vigilar amb el fregament de les cordes que ens poden jugar una mala passada.

El primer llarg, personalment considero el millor de la via sense cap mena de dubte, una fissura estreta i ben equipada, on cal escalar, tècnicament, col·locant-se i aprofitant els descansos, ja que tot i que marca 6a, cal escalar-lo.

El segon i tercer llarg s’empalmen, sortida en desplom amb molt bona presa i després seguir per una fissura molt marcada . El 4art i 5è llarg també s’empalmen, segueixen una placa en tendència a esquerra i a la primera reunió uns metres a dreta i arribem a la 5a reunió (gestionar el fregament de cordes).

L’últim llarg, (4art per nosaltres) és de 6a+, amb un únic pas que cal passar-lo per sota i anar a buscar a sobre un sostret unes preses molt bones.

Arribats el cim, només cal baixar vers l’esquerra per un corriol que en 30’ ens portarà fins al cotxe.

Bon dia d’escalada en bona companyia. A l’Anna li va agradar molt la via.

Atacs Iroquesos a Paret de Rumbau 220m 6b+Se (V+ Ae obligat)

 

Atacs Iroquesos 290 metres 6b-Ae (V+ Ae obligat)

Dissabte fantàstic amb la millor companyia, l’Anna, la meva esposa des de temps immemorials (i memorables). Activitat que ens va encantar als dos, l’escalada de la nova via oberta a la paret de Rumbau, “atacs iroquesos” oberta per Joan Vidal anomenat l’indi.

No conec personalment a en Joan Vidal, però m’he informat i és tota una institució en escalada i segons he pogut esbrinar la major part de les seves vies tenen noms que fan referencia als Indis.

La via consta de 7 llargs d’escalada en 290 metres. Nosaltres vam fer el primer i la resta vam fer empalmant 2+3, 4+5 i 6+7. Es poden empalmar perfectament i duem un bon grapat de cintes o ens anem saltant assegurances, ja que hi ha molts parabolts.

A nivell dels graus, la vam fer tota amb lliure i el grau màxim creiem que deu anar a l’entorn de 6b+. Es pot apurar en lliure, ja que és una via, com diuen els francesos  “escalade plaisir”.

La roca vam trobar que està prou sanejada, havent-se fet una gran feina per part de l’obridor i per les cordades que ja han passat.

Arribats al cim, només cal seguir un corriol que ens deixa a la pista i retorn tranquils fins al cotxe, no sense abans haver parat a visitar l’ermita de Castellllebre.

Escalada recomanable 100%, que de ben segur esdevindrà la gran clàssica de la zona. Molt bona feina, bravo.

Intifada 150m 7b + pornoestar a Roca Alta 105 m 6b+

 

Sincerament no havia sentit a parlar mai d’aquestes vies fins fa un parell de mesos que havia fet una via, l’Amadeus a la roca Alta i el bon amic Guillem Colell em va aconsellar de fer la Intifada, ja que segons deia era igual o més bona que l’Amadeus. Si aquesta em va semblar magistral vaig pensar que si el Guillem l’aconsella per alguna cosa deu ser. I Res només calia buscar el bon company de cordada que va ser fàcil de convèncer, l’Adria Pajares, que també havia parlat amb el Guillem, aconsellant-li l’Intifada.

La Idea era escalar l’Intifada i després fer la Pornoestar, ja que son vies de 4 llargs i que poden complementar-se perfectament al dia. Anem a pams i parlem de l’Intifada.

La via està just a la dreta de l’Amadeus i solca el mateix pam de paret. Quan veus la ressenya ja espanta una mica, car diuen que es 6c obligatori, en quatre llargs i fins a 7b. Nosaltres vam portar el material que indica la ressenya, uns aliens i algun tascó que vam utilitzar en tots els llargs.

1er llarg: 6a+llarga amb claus i un parell de parabolts, on cal superar un sostre per l’esquerra i seguint en diagonal fins a la reunió 45m.

2on llarg: 6c una fissura amb parabolts amb passos fins 25m.

3er llarg: 7a llarg boníssim que es deixa escalar al principi en bones preses i lleugerament desplomat fins arribar a una passos fins per arribar a un clau que es pot reforçar amb un alien (aquí vaig caure i vaig arrencar l’alien, sense conseqüències) després dos parabolts i un pas de bloc per arribar a la reunió. 35m

4art llarg: 7b llarg increïble on els pas dur son els dos primers parabolts, i després es qüestió d’anar aguantant la pila. 35 m

El 3er i 4art llargs no els vam encadenar, ho vam intentar, però se’ns va resistir. Em va impressionar bastant el meu tercer llarg quan vaig caure sobre l’alien negre i em va saltar volant uns quants metres. La via es cinc estrelles i confirmo que cal tenir un bon 6c assolit.

Arribats al cim de la roca alta, baixada i anar a buscar el peu de via de la pornoestar que em feia gracia escalar-la, ja que la trobem dins de la llista de les 100 millors escalades de Catalunya. La via està molt repetida i no cal entrar en detalls, bona i ben assegurada.

Un dia memorable en bona companyia.

Femme fatale 260 m ED 7b (6b obligat)

 

Femme Fatale a la pilastra dels voltors 260 m 7b (6b obligat)

Dos dies amb l’Albert Babot no poden defraudar i a més si els gaudim al Congost de Montrebei. El primer dia hem anat a conèixer l’Agulla del Forat i les dues vies més emblemàtiques que conté, “Centauros del Desierto” i “100 años de soledad” i ara ens toca la “Femme Fatale” a la paret d’Aragó a la zona de la Pilastra dels voltors.

Amb la furgo de l’Albert anem a dormir per la pista de Viacamp, seguint-la uns 6 kms, en bon estat tenim una entrada a esquerra que baixa fins una bassa d’aigua on passarem la nit.

Quan arribem ja ens està esperant una guineu tafanera que pràcticament es deixa tocar (no ho fem), l’únic que volia es que li donéssim alguna cosa per menjar, tot i que els especialistes diuen que als animals salvatges no se’ls a de donar menjar, li vam donar les restes de pollastre que va portar l’Albert per sopar.

A l’endemà ens llevem a les 06:30 hores, esmorzem com sempre amb doble cafetera i apa a fer l’aproximació. El camí és molt evident, va per una pista que transitem durant un hora ben bona fins a un collet. Aquí deixem una motxilla amagada amb menjar i beure a la tornada. Baixem per un corriol dret amb algunes cordes i un parell de ràpels sobre cordes ja instal·lades, veiem  la famosa Pilastra dels Voltors. Fins al peu de via hem trigat dues hores.

L1: Llarg de tràmit en diagonal a dreta en IV grau fins una repisa molt còmoda.

L2: 6b+ placa de bona qualitat i obligada, no cal que patiu amb excés que als llocs clau trobareu un parabolt salvador o un clau. Diuen que és el llarg que fa la selecció natural. 35m

L3:  6a+, travessa a esquerra amb passos finets i arriba a la reunió. Atenció no aneu a buscar l’últim parabolt que correspon al següent llarg. La reunió no es veu i cal travessar a esquerra (jo em vaig equivocar).

L4: 6b comença per una fissura amb sortida on vaig agafar-me a un arbust i després anar fent fins a la reunió. Llarg molt interessant.

L5: 7b una fissura molt guapa amb superació de sostret i d’aquí anar a buscar una fissura amb forats en diagonal a esquerra amb pas finet fins a la reunió. No el vam encadenar.

L6: 7a+ comença per una fissura molt guapa en 6b amb roca a controlar i després la zona de 7a és amb molt bon canto, però amb roca que no dona molta confiança.

L7: 40 metres. Diedre una mica brut però molt xulo, vigilant amb la roca.

Una via que s’ha de fer i que té un equipament generós pel que és Montrebei, per no patir en excés. Els graus de 7è grau no els podem confirmar, car no els vam encadenar.

A dalt de la paret d’Aragó les vistes són espectaculars, anem a buscar la motxilla amagada i ens fotem un entrepà cadascun com uns ministres. Quin plaer d’escalada.